FORTIÀ, AIRES empordanesos a la REIALESA

Rotonda de Pau Casals i Monument a la pagesia de Pia Crozet

El terme de Fortià és un petit municipi de l'Alt Empordà, petit ja que la seva superfície és de 10,76 Km2 que és una superfície, la meitat de la mitjana dels municipis alt empordanesos.

Està situat a la plana central est de la comarca de l'Alt Empordà on la altitud sobre el nivell del mar és de només 8 metres a nivell de l'Ajuntament.

De fet, es manté invariable en tota l'extensió del seu territori, ja que no disposa de cap puig ni altiplà que pugui corroborar una petita alçada de la esmentada.

Per tant es pot considerar a la meitat de la plana al·luvial de l'Alt Empordà, entre els dos grans rius alt empordanesos com son La Muga i el Riu Fluvià.

Les arrels de Fortià arranquen de molt antic i ja està esmentada en una epístola del papa Benet VI (? - 974) de l'any 971 i altres documents del segle X, tot i que hi podia haver hagut més informació, però greus inundacions a l'any 1421, van malmetre molts documents.

En els segles X - XI, Fortià és esmentada com Fortiano i Fortianus, derivats dels noms propis llatins Fortianum o Fortianus, i que podria deriva del cognom Fortius, que amb el temps derivaria a Fortià, substantiu com a nom del poble, però també existent com a cognom de moltes famílies catalanes.

• Delimitacions del municipi

El terme municipal de Fortià està envoltat i delimitat per cinc municipis alt empordanesos que seguint el sentit de les agulles del rellotges a partir del nord són, el municipi de Vila-sacra, seguit posteriorment per un petit fragment del antic municipi de Vilanova de la Muga, actualment municipi de Peralada, on hi ha el Convent de Santa Clara.

Continuant cap a l'est, hi ha el de Castelló d'Empúries, d'on una petita part, frega amb el Parc Natural del Aiguamolls de l'Empordà, espai natural que Fortià no hi té territori.

Segueix el municipi de Riumors per la part sud, continuant amb el de Siurana d'Empordà, on després i només per una petita franja de mig quilòmetre, llinda amb el de Vilamalla, per tancar el encerclat amb el terme municipal del Far d'Empordà.

• Orografia i relleu del territori municipal

Abans esmentat, el territori que forma el municipi de Fortià, és pràcticament i en la seva extensió una planícia, i per tant, no disposa de cap relleu orogràfic ni puig que el caracteritzi.

• Riquesa hídrica i vegetació

Rec del Molí, pel darrera de la Casa Gran

Pel territori de Fortià no hi passa cap afluent hídric de importància, tot i que està a poca distància per la part nord de La Muga, i per la part sud, del Riu Fluvià, aquest a molta més distància, a uns vuit quilòmetres del seu territori municipal.

El que sí té Fortià és un bon nombre de rieres i recs, on hi destaquen el Rec dels Piconers, el Rec de la Font, Rec del Saliner o el Rec del Moli d'en Dorra.

Totes aquestes construccions hídriques foren fetes en el seu temps per tal de servir d'energia hidràulica per a l'activitat industrials de diferents molins fariners del territori, però que al desapareix aquests, la infraestructura hidràulica serveis pel abastament de explotacions ramaderes i per a cultius.

En tot el territori municipal de Fortià, no hi ha cap zona boscosa i el fet d'ésser un municipi pràcticament pla, prou ric en recs i aqüífers subterranis, el fa idoni per a cultius extensius sobre tot de blat i blat de moro.

• Infraestructures i vies de comunicació

Fortià és un municipi ben comunicat, ja que hi passa la autovia C-26 que comunica Figueres amb Roses, i per tant a poca distància d'ambdues poblacions importants, on Figueres que es troba a 10 km, mentre que Roses a 13 km.

També està comunicada amb Vila-sacra per la GIV-621 a tants sols 3 km, amb Castelló d'Empúries per la GIV-6213 a 4 km i amb Riumors per la GIP-6214 a 1,5 km. Les estacions de tren més properes són les de Figueres, referides a la línia RENFE a 9 km o la Estació del TGV Figueres-Vilafant a 12 km.

• Entitats del municipi

El nucli urbà de Fortià es la part més poblada del municipi, seguit per un paratge prou agrupat dels veïnats de Pont Martí, La Pera i Fortianell, tots a prop del mateix nucli urbà de Fortià, i sobre tot la part de Pont Martí, format per una zona urbanitzada, amb cases de nova construcció.

Pont sobre el Rec del Molí en l'accés a Pont Martí		Zona verda i Parc Infantil del Pont Martí

Hi ha un altre petit nucli que és el veïnat de Vinya Gran, i la resta de la població repartida pel disseminat del municipi, on hi destaquen alguns masos com Can Sala, Can Llac, el Molí de la Garriga, el Mas Nou o el Molí d'en Dorra, i també el Convent de Santa Clara, edifici de nova construcció i que es troba en una particular part del municipi, en un terreny de forma triangular i partida per la autovia C-26.

NUCLI URBÀ DE FORTIÀ

Plaça de Catalunya i Ajuntament de Fortià

El municipi de Fortià és poc extens i el nucli de població pràcticament es concentra tot en el cas urbà del poble que forma un conjunt compacte llevat d'algunes ramificacions urbanístiques com la de Pont Martí.

Com la majoria, per no dir quasi tots els pobles alt empordanesos, Fortià va néixer a l'entorn de la seva església parroquial, la qual està dedicada a Sant Julià i a Santa Basilissa, com a patrons de la població.

És una església molt antiga ja que els primers documents són de 1150, tot i que segurament ja existia un temple més modest any anteriors, ubicats en uns terrenys que pertanyien al Monestir de Sant Pere de Rodes, com la majoria de temples alt empordanesos, que estaven sota la jurisdicció del monestir benedictí o del Comtat d'Empúries.

L'edifici actual és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau i amb diferents capelles lateral i amb un absis poligonal que tanca per la part contraria a la portalada principal, la qual té una llinda amb una inscripció i data de 1573 a més d'una fornícula sobre el llindar, però sense cap imatge.

En la part esquerra de la façana principal, hi ha el campanar; una construcció de planta quadrada de dos pisos d'arcades de mig punt i coberta apiramidada, rodejada per una petita bora d'obra a la part superior, i a la part dreta també hi ha una petita torre d'alçada més reduïda.

`Façana de l'església de Sant Julià				`Interior de l'església de Sant Julià
Campanar		Pila baptismal		Vista general des de la Plaça Josep Terradellas

La resta de l'edifici i parts laterals, disposa de contraforts, varies finestres, així com un casalot pertanyent a la sagristia i a l'antiga rectoria; altres detall arquitectònics son algunes espitlleres, fet que fa suposar que en algun moment de la seva  historia fou parcialment fortificat.

Com la gran majoria d'edificis religiosos, durant la Guerra Civil (1936 - 1939), l'església de Sant Julià de Fortià fou saquejada i cremades diverses imatges i bancs, passant a tenir l'ús durant aquest període de garatge. Ja pels anys cinquanta, finalment fou reparada i condicionada, podent tornar fer funcions religioses.

Fortià disposa d'un ampli parc d'esbarjo, nominat Parc Urbà de Salut, que es troba situat a la sortida del poble en direcció al camí que porta a Riumors, on s'hi disposa d'espais per a mainada i estris de gimnàstica.

El Parc està emplaçat al costat de la piscina municipal i del camp municipal d'esports, on hi ha el camp de futbol del Club Esportiu Fortià, una entitat fundada a l'any 1952 i actualment jugant la 4ª Catalana (Grup 30).

Llar de jubilats				Parc Urbà de Salut
Ajuntament de Fortià		Carrer de Paradells		Camp Municipal d'Esports
Entrada al convent de Santa Clara				Estatua dedicada a Santa Clara

A la part nord-est del municipi, hi ha una fragment de terreny triangular envoltat pels termes municipals de Peralada i Castelló d'Empúries i per la autovia C-26, on hi ha situat el convent de Santa Clara, un convent que no té arrels d'antiguitat, ja que fou construït a l'any 1973.

La raons de la seva construcció foren per una part l'estat precari del convent de les clarisses a Castelló d'Empúries i la falta de vocacions, amb la conseqüent pèrdua del nombre de monges; d'aquesta manera es va construir el nou edifici religiós que agruparia la comunitat de Castelló d'Empúries i el de Figueres, fusionant-se per tant les dues comunitats religioses.

SIBIL•LA DE FORTIÀ

Imatge d'un reportatge sobre Sibil.la de Fortià © Historic Women Daily

Al llarg de l'Edat Mitjana (segle V - Segle XV) són varis els personatges de la reialesa que han tingut alguna rellevància, succés o contacte amb les comarques gironines, en indrets o amb la seva gent.

Aquests esdeveniments són del tot normals, ja que des de l'inici dels comtats, el nord-est de la península ibèrica, era un territori que formava part de la denominada Catalunya vella i amb contacte amb els regnes gals, així com la seva pertinença a la Marca Hispànica [1].

El cas de Sibil·la de Fortià, fou un cas excepcional en el context de la història de les comarques gironines, ja que fou la muller consort del rei Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós  o també Pere III de Catalunya, el del Punyalet, que de fet era la seva signatura.

Del matrimoni en van néixer dos nois i una noia: Isabel, Pere i Alfons, on els dos nois van morir de forma prematura, ja que l'infant Pere, ni tan sols va arribar a complir l'any de vida; el seu germà, l'infant Alfons hi ha poca documentació que ho acrediti, només parcialment en les cròniques del propi rei Pere.

Té especial rellevància la seva filla Isabel, coneguda com Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Osca, 1424), la qual es va casar a València a l'any 1407 amb el comte Jaume II d'Urgell, dit el dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1433). A la mort de Martí I, l'Humà sense descendència, Jaume II d'Urgell fou candidat a la seva successió, fet que s'havia d'aclarir i decidir en el Compromís de Casp a l'any 1412, que fou de tot menys compromís per part dels nou compromissaris, tres per cada territori (Aragó, València i Catalunya).

Compromis de Casp (1412)

El desgavell i les picabaralles internes de l'època, les amenaces militars de Castella, la oposició de la noblesa aragonesa, juntament amb interessos polítics i religiosos, i cullerada interessada i oportunista del caparrut Papa Luna, posterior papa Benet XIII d'Avinyò [2], sumant-hi la col·laboració del fanàtic garlaire dit Sant Vicenç Ferrer, va fer que tot acabés en un desgavell.

Per tant, tot plegat van fer que tot acabés sense cap compromís de res i fos imposat el candidat castellà, Ferran I d'Antequera (Medina del Campo, Valladolid, 1380 - Igualada, 1416), essent el primer que entraria al regne d'Aragó procedent del de Castella, i tot plegat provocat per aires i interessos polítics no del tot clars.

De sortir elegit Jaume II, comte d'Urgell com a successor de Martí I, l'Humà, perquè en tenia tant o més dret, hagués estat un fet històric sense precedents que podia haver marcat un rumb per Aragó, València i Catalunya, totalment diferent pel la historia del país, del que esdevindria amb l'arribada a la corona catalano-aragones d'un rei d'estirp castellana, contraria als interessos del pais, com ha anat passat al llarg dels segles fins l'època actual.

Jaume en aquell moment ja era lloctinent de Catalunya, procurador i Governador General per desig de Martí I, el qual podia haver estat nomenat rei i successor de Martí I, quelcom que amb diferent mesura i circumstancies és repetiria a l'any 1505 amb Ferran II, d'Aragó i Germana de Foix, però la historia o les mans negres que la governen i manipulen, a vegades juguen males passades pel futur d'un país i la seva gent, con ha estat per Catalunya.

Castell de Xàtica, on moriria Jaume II, comte d'Urgell © Comunitat valenciana

Jaume II d'Urgell, es va revelar contra aquest nomenament interessat, injust i conspirador, provocant forts enfrontaments entre les parts. Finalment fou fet presoner, torturat i passant per diferents presons al llarg del territori peninsular, fou traslladat finalment a la doble fortalesa del castell de Xàtiva, on a l'any 1433 hi va morir, sota sospita d'haver estat assassinat, la seva esposa Isabel, filla de Sibil·la ja feia nou anys que havia mort.

Fruit del matrimoni entre Jaume II d'Urgell i Isabel d'Aragó i Fortià, van néixer cinc fills, que en el moment de la mor del seu pare, només Elionor d'Urgell i Joana d'Urgell, ambdues netes de la reina Sibil·la de Fortià, eren vives, la resta com la seva mare Isabel ja havien traspassat.

Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós (Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387) es va casar en primeres núpcies amb Maria de Navarra (1326 - 1347) on va tenir quatre fills: Constança, Joana, Maria i Pere.

Al mateix any que mor Maria de Navarra, es torna casar amb Elionor de Portugal (1328 - 1348), matrimoni que durà molt poc, ja que l'any següent, Elionor mor, a causa de la Pesta Negra; l'epidèmia que en aquell moment afectava a Europa i Catalunya en especial, durant els anys 1348 i 1349, període de gran mortaldat.

A l'any 1349 el rei Pere, es tornà a casar, aquest cop amb Elionor de Sicília (1325 - 1375), i del matrimoni en naixent quatre fills: Joan, Martí, Elionor i Alfons. Joan, seria el successor del seu pare, el qual seria conegut com Joan I d'Aragó, el Caçador (Perpinyà, 1350 - Foixà, 1396), però al morir prematurament, el seu germà Martí, el succeiria amb el nom de Martí I, l'Humà (Perpinyà, 1356 - Barcelona, 1410). L'Infant Alfons (1362 - 1364), moriria al dos anys d'edat i la seva germana Elionor (1358 - 1382), es casaria a l'any 1375 amb Joan I de Castella (1358 - 1390), i passaria a ser reina consort.

Pere IV d'Aragó, tot i que signava com Pere III de Catalunya, conegut com el del Punyalet (1319 - 1387)

Finalment a l'any 1377 quan el rei Pere ja era vidu en terceres núpcies i amb 58 anys, es casa en quartes núpcies, i ho fa amb Sibil·la de Fortià, la qual també era vídua i comptava en aquell moment 27 anys, és a dir, 31 anys més jove que el rei, que segons sembla es mantenia en forma, ja que en paraules de Sibil·la era un home de bon veure, elegant, cordial, complaent i amable, el qual es desfeia en consideracions vers la fortiana, com va demostrar en moltes ocasions, durant el quasi deu anys de matrimoni.

Tal com s'ha esmentat del matrimoni entre Pere IV i Sibil·la en van néixer tres fills: Isabel, Pere i Alfons, dels quals els dos nois van morir prematurament, tot i que de l'infant Alfons es tenen poques referències, i poca documentació hi ha, llevat d'uns comentaris en les cróniques de Pere IV d'Aragó, tal com ja s'ha esmentat.

La noia coneguda com a Isabel d'Aragó i Fortià, la qual després que el Papa Climent VII (pontificat: 1378 - 1394), no aprovés el seu matrimoni amb Lluís II d'Anjou, rei de Nàpols (1377 - 1417) degut a pressions de caire polític, i per una forta oposició del fill de Pere IV, Joan i de la seva dona Violant de Bar, els quals van influir a Carles VI, rei de França i a Felip II, duc de Borgonya, fet que comportà que el casori no es portés a terme, quelcom que va enfurismar a Pere IV i a Sibil·la, que veien en aquestes noces una futura i sòlida relació amb la corona francesa i un assentament de la corona catalano-aragonesa al mediterrani; anys després, Isabel es va casar amb Jaume II d'Urgell, tal com s'ha esmentat.

Sibil·la de Fortià, neix en el sí d'una família de la petita noblesa, del matrimoni formar per Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí i de Palau, oriünda de Palau-saverdera, i del qual en neixen tres fills, un noi i dues noies, que serien la Marquesa, en Bernat i la Sibil·la.

Marquesa de Fortià casaria amb Berenguer Barutell de Barcelona, amb qui va tenir quatre fills: Berenguer, Bernat, Francesc i Pere, tenint especial importància el fill gran, en Berenguer Barutell, que seria ardiaca de Santa Maria del Mar, i que recolzaria i donaria recés a casa seva com a residència, a la seva tia Sibil·la quan aquesta deixaria d'ésser reina consort, a la mort de Pere IV, envoltada de litigis i altres càrrecs i despossessions per part del rei, Joan I.

Escut d'armes que es considera en principi de la familia de Sibil.la de Fortià i que avui és l'escut de la població de Fortià

Bernat de Fortià va seguir el curs de les armes i va estar molt lligat i fidel a Pere IV, essent nomenat pel rei lloctinent de Catalunya, fet que li va comportar seriosos problemes al morir al rei i pujar Joan I, per la mala relació i influències de la dona d'aquest, Violant de Bar; de tota manera ocuparia diversos càrrecs d'importància durant el regnat de Pere IV.

Bernat no va estar lliure de certs escàndols de protocol i finances, que moltes vegada la seva germana Sibil·la havia de resoldre, malgrat tot, va anar agafant càrrecs, rendes i terres, fins a obtenir un somni, que era el d'ésser propietari del seu propi castell; d'aquesta manera a l'any 1382 va poder adquirir a l'infant Martí, el castell de Sant Martí Sarroca; anys després adquirirà altres castells.

Sibil·la de Fortià (Fortià, 1350 - Barcelona, 1406) sembla fou una dona molt bella, cordial, simpàtica i de modals i conducte refinada, tot i que al principi no tenia la cultura i el coneixement digne del seu càrrec, però que posteriorment va adquirí, principalment per part de monges arribades a la cort des del Monestir de Sixena.

El seu primer amor fou amb el cavaller Oriol de Vilamarí, el qual va morir jove durant el conflicte que afectava la illa de Sardenya amb la Corona d'Aragó. Posteriorment va conèixer al noble Artal II de Foces (1318 - 1372) amb el qual es va casar a l'any 1371, quan aquest era ja entrat a la cinquantena i ella tenia vint-i-dos anys. Artal feia un any que havia enviudat de la seva dona Esclaramonda, filla del noble baró Sanç de Mallorca, i que havia mor el 16 de juliol de 1371.

Església de Sant Miquel de Foces, que fou construida per Ximeno de Foces a l'any 1249, avantpassat de Artal II de Foces (1318 - 1372), noble, cavaller i marit de Sibil.la de Fortià.

Artal pertanyia a una família noble aragonesa, amb llarga tradició guerrera i sempre al costat del rei d'Aragó, ja que un avantpassat seu, Artal I de Foces, lluità al costa de Pere II d'Aragó, dir el Catòlic (1178 - 1213) [3] en la batalla de les Navas de Tolosa a l'any 1212.

El lligam dels nobles de Foces amb la corona va continuar al llarg dels anys, ja que quan Sibil·la va conèixer Artal, era home de confiança i de gran estima per part de Pere IV, al qual l'havia armat cavaller a l'any 1343, més tard fou nombrat governador de Mallorca (1356 a 1358), conseller del rei i camarlenc de Elionor de Sicília (1325 - 1375), la que fou tercera esposa de Pere IV i mare dels futurs reis Joan i Martí.

D'aquesta manera Sibil·la va entrar sumptuosament mitjançant pel matrimoni amb Artal II de Foces, a la cort de Pere IV per la porta gran, amb l'afegit que aspectes relacionats amb la seva joventut, bellesa, ben estar i esposa un militar de l'alta noblesa, de família rica i fidel per generacions a la corona, la va convertir en una notable dama, i punt d'atracció per molts dels que en formaven part.

Sibil·la es va traslladar a viure a Barcelona a la mansió que tenia el seu marit Artal, deixant d'aquesta manera enrere la seva estada a Fortià com a resident alt empordanesa, i emmarcant la seva vida diària dins la cort i amb les relacions de la vida cortesana.

La vida matrimonial de Sibil·la amb Artal, va durar poc més d'un any, ja que en 1372, Artal II de Foces moria en el camp de batalla, quedant doncs Sibil·la, tràgicament sola en els entorns que s'havia començat a forjar conjuntament amb el que havia estat el seu primer marit, matrimoni dels quals no en varen néixer fills.

Interior de Santa Maria del Mar, on Berenguer Baturell, nebot de Sibil.la de Fortià, n'era el ardiaca

Tres anys més tard, el 1375 mor la reina consort Elionor de Sicília, una dona segons sembla obesa, lletja i de mal caràcter, fins i tot coneguda a la cort com la Reina grossa, i per tant, de fet l'antítesi de Sibil·la, en tots sentits; a partir de la mor de Elionor, la simpàtica del rei vers Sibil·la que portava tres anys de vídua, canvia radicalment, veient-la amb altres ulls i afecte, a partir d'aquest moment, la vida de Sibil·la marca un altre punt d'inflexió.

Des de llavors Pere IV va cobrir de detalls, atencions i regals de tot tipus a Sibil·la, que en aquell moment tenia 25 anys, convertint-se en la seva amant i concubina, quelcom no gaire ben vist, però que va canviar al gener de 1377 quan Sibil·la dóna a llum una nena, Isabel.

Per ordres de Pere IV, Sibil·la deixa de viure a casa seva per a traslladar-se i establir-se a la règia, més a prop del rei, el qual mana preparar dues estances aparellades les quals decora i moble amb tot tipus de detalls decoratius, completant amb roba i mobles refinats realitzats expressament pels millors artesans de Barcelona, tot plegat per tenir cura en la elegància personal i vestimenta que emprava Sibil·la.

La relació del rei amb Sibil·la, i aquesta considerada com la seva concubina, tot i que ambdós eren vidus, no afavoria les relacions, comentaris i accions en contra del rei per part de l'alta noblesa, dels seus enemics i altres detractors; d'aquesta manera, pocs mesos després de néixer Isabel,  Pere IV escriu al papa Gregori XI (1330 - 1378) explicant-li la situació i el seu desig de contraure matrimoni amb Sibil·la de Fortià, vídua de Artal de Foces.

D'aquesta manera, l'11 d'octubre de 1377 es celebraven a Barcelona les noces entre Pere IV i Sibil·la de Fortià, fet que va comportar reaccions i actituts hostils per part de la majoria de l'alta noblesa i de parents propers com el futur rei Joan I, la seva dona Violant de Bar i altres familiars, contràriament va afavorir la presència de la petita noblesa a la cort, sobre tot de l'empordanesa, que era la més propera a Sibil.la.

El mes de juny de 1378 neix i és batejat amb el nom de Pere, el segon fill del matrimoni, infant que tindria una molt curta vida, ja que no arribaria ni a complir l'any; finaria a l'abril de 1379, fet que va provocar gran pesar a Sibil·la i una dèria en tenir cura de la seva filla Isabel; malgrat tot, mai va descuidar el seu paper de reina i de restar sempre al costat del seu marit, el rei Pere IV.

Un pas més fa el rei en favor de Sibil·la, i és la seva coronació com a reina, acte que es porta a terme el 30 de gener de 1381 a la catedral de Saragossa, però on no hi assisteixen molts membres de l'alta noblesa, ni tampoc els dos fills de Pere IV, els futurs reis, Joan i Martí, tot i que sí ho va fer, la dona d'aquest últim, Maria de Luna (1357 - 1406), la qual sempre havia mostrat simpatia per Sibil·la.

Joan I, el Caçador i el seu germà Martí I, l'Humà, fills de Pere IV i estretament lligats a la vida i relació amb Sibil.la de Fortià

La oposició de l'alta noblesa al rei Pere IV, va afavorir la presència de la petita noblesa a la cort, principalment gent procedent de l'Empordà, ja que Sibil·la va afavorir al llarg del seu regnat com a consort, a molts familiars amb tot tipus de donacions, gestions i favors per tal que ocupessin càrrecs de rellevància.

D'aquesta manera se'n van afavorir sobre tot el seu germà, mare, germana, oncles, nebots, cosins i altres familiars, però indirectament també molta gent propera a ella como els seus servents i altres desconeguts a través de les despeses en almoines i ajuts a entitats, principalment eclesiàstiques, ja que en certa manera tenia una manera altruista d'actuar, a vegades amb excessiva generositat i bona fe.

Sibil·la fou una reina estimada pel poble, ja que moltes vegada va intervenir directament sobre fets injustos o fortuïts que podien passar a qualsevol dels seus súbdits, ja fossin cristians, jueus o sarraïns o de qualsevol altres condició civils o religiosa, dels qual no en feia diferència.

Moltes entitats religioses com monestirs, convents o entitats parroquials es van veure afavorides per donacions, on també va exercir un cert nepotisme, al pressionar, proposar o gestionar en què molts càrrecs fossin ocupats per parents, familiars o per gent de classe baixa i modesta, però que sempre l'havia respectat o estat al seu servei o amb relacions de servitut.

Sibil·la, seguint l'exemple del rei també va estimular la cultura i els homes que la feien realitat, fins el punt que en la mateixa cort a partir de 1373 va funcionar un scriptòrium [4] , amb diversos copistes i miniaturistes, enriquint i ampliant la biblioteca, una part de la qual fou donada a l'any 1378 al Monestir de Poblet per Pere IV.

La vida de la cort i la del propi país cada cop es va veure més trasbalsada degut als conflictes entre Pere IV i el seu fill Joan i la seva dona Violant de Bar, que culpaven a Sibil·la de tots els mals, que entre molts era el d'afavorir al seu germà Bernat de Fortià en detriment del seu fillastre Joan, tot plegat al marge de totes les guerres i conflictes que Pere IV s'hi va veure implicat.

El conflicte familiar va arribar a un punt molt tens quan esclatar el conflicte armat entre Joan I, comte d'Empúries, gendre de Pere IV i la corona, fet que va provocar la guerra entre els dos bàndols i que al final amb la victòria de la corona, el Comtat d'Empúries va perdre pràcticament la seva independència a l'any 1386, moment que es va consumar amb Martí I el qual va empenyorà diverses poblacions a la Generalitat de Catalunya i la resta a la ciutat de Barcelona, tot i que la corona continuava conservant la plena sobirania sobre els territoris esmentats i altres.

Tots els beneplàcits, moments de gloria i joia viscuts, així com conflictes, odis, rancúnies i altres afers que envoltaven la reialesa i els entorns de Pere IV i Sibil·la, es van anar dissipant, arribant aires de canvi a la cort i als territoris sota la influència i regnat de Pere IV, el Cerimoniós.

Abans de Pasqua de 1386, el rei va recaure de la seva malaltia de manera prou greu [5], tot i que malgrat la gravetat, es va tornar a recuperar, però de fet, era un avís del que esdevindria en el mateix any, ja que el mateix temps, tornaria a tenir una recaiguda, afeblint-se encara més la seva delicada salut, i preveient-se un final tràgic i final de la vida del rei.

L'odi de Joan i de Violant de Bar, estava el fet que consideraven a Sibil·la culpable de practicar encanteris i arts ocultes de màgia contra Pere IV, arts de fetilleria apresos de la que consideraven una bruixa, la Floreta Sanoga, que era de fet la consellera en temes de salut que tenia Sibil·la, ja que basava la seva salut amb remeis de caire natural, i es veu era una sanadora prou coneguda en el seu temps.

L'odi que Joan i Violant sentien per Sibil·la i pel seu germà Bernat era molt punyent, ja que Joan considerava a Sibil·la la culpable de tots els mals que patia el regne i en particular vers el seu pare Pere, ja que creia li havia exercit tot tipus de sortilegis, encants màgics i sobrenaturals, apresos en part de la seva consellera mèdica, a la que considerava una bruixa, Floreta Sanoga (1352 – 1381), que de fet era una jueva sanadora.

Estant el sobirà en el seu llit de mor, les previsions de futur de Sibil·la i els seus, esdevenien vers un panorama gens encoratjador ni segur, ja que amb la mort de Pere IV, i l'arribada al tron del seu fill Joan, les coses no serien fàcils, fins i tot, de patir per la seva vida. [6]

D'aquesta manera, el 29 de desembre de 1386 la reina Sibil·la, juntament amb el seu germà Bernat i un bon nombre de nobles, servidors proper i partidaris de Sibil·la, van abandonar Barcelona.

Van triar la via marítima, marxant des del port de Barcelona, en direcció a Sitges, per tal de dirigir-se al Castell de Sant Martí Sarroca, a prop de Vilafranca del Penedès, i que era en aquell moment propietat del seu germà Bernat; a partir d'allí anar a Castella.

Tan bon punt es va començar a córrer la noticia de la fugida de la reina, amb Bernat el seu germà i moltes altres persones properes de diferents estaments, fou informat el futur rei Joan, a on s'havien traslladat provisionalment. El futur rei els va qualificar de fugitius i ordenà l'assalt al castell de Sant Martí Sarroca per apressar-los, tot i que finalment aquest no es va produir, ja que Sibil·la va requerir la presència de l'infant Martí pel tal de entrar en tractes.

Martí va accedir al Castell de Sant Martí el dia 7 de gener de 1387, un dia després que a Barcelona, és a dir, el 6 de gener de 1387, traspassava el rei Pere IV, el Cerimoniós, també conegut per Pere III de Catalunya, el del punyalet; arma que sembla sempre portava amb ell, pel perill que creia tenir en ser assassinat. [7]

El 9 de gener de 1387 entren a Barcelona com a nous sobirans, Joan i Violant, instal·lant-se en el Palau Reial, on el rei seria conegut com Joan I, el Caçador, el qual tindria un regnat que no arribaria als nou anys.

A partir dels tractes amb Martí, tots el fugitius inclosa Sibil·la foren retornats a Barcelona, restant empresonats, excepte Francesca la mare de Sibil·la i els servents, la resta fou en principi acusada de diferents delictes, on la pitjor part se la van emportar Berenguer d'Abella, conseller i majordom de Pere IV i Bartomeu Llunes, funcionari i responsable de part de la tresoreria del Palau reial.

A part del delicte d'abandonament del rei, Berenguer fou inculpat també, de males praxis i provocador de discòrdies entre el rei i el seu fill Joan sobre tot durant les Corts de Monsó, mentre que Bartomeu, ho fou per malversació, a part de l'abandó esmentat; el primer fou decapitat i el segons esquarterat, ambdós a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, en dies diferents.

Sibil·la fou empresonada a la Torre d'en Vives, avui desapareguda i que sembla havia estat situada per la zona del Portal de l'Angel a Barcelona, tot i que més tard fou traslladada al Castell de Montcada, avui pràcticament desaparegut, ja que fou enderrocat per ordre de Felip V a l'any 1713.

Malgrat les dites populars i els poemes menyspreant totes les dones, escrits per Jaume Roig (1401 - 1478), que havia estat metge de Maria de Castella (1401 - 1458), muller d'Alfons, el Magnànim (1396 - 1458) i director de l'hospital de València, la reina Sibil·la no fou ni torturada ni tractada de males maneres, sinó que sempre sembla se li va atorgar un tracte correcte.

El Papa Luna, Benet XIII d'Avinyó va intercedir a favor de Sibil.la i del seu germà Bernat de Fortià

Malgrat tot, el judici per les acusacions contra Sibil·la, Bernat i demés partidaris continuava a Granollers, instruït per Fra Guillem de Guimerà, però que no arribaria enlloc, ja que la intervenció en favor de Sibil·la per part del cardenal Pere de Luna, futur papa Benet XIII d'Avinyò, proper al papa Climent VII d'Avinyò, acompanyat del bisbe de Barcelona i altres prelats, ferien que Joan I, reconsiderés les acusacions i els deixés en llibertat a canvi de que renunciessin de tots el privilegis i drets otorgats durant el regnat de Pere IV.

Ambdós acceptaren la proposta i d'aquesta manera Sibil·la i el seu germà Bernat quedaven en llibertat. Malgrat renunciar a tots els drets, els hi fou assignat per ordre del rei Joan I, una pensió anual de 25.000 sous per a la Sibil·la i de 12.000 sous per a Bernat, el seu germà.

Tots dos fixaren la residència a casa del seu nebot Berenguer Baturell, ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona que els acollí, tot i que fou per poc temps pel que fa a Bernat, ja que en record dels bons temps viscuts, va deixar les armes i va decidir espurnar la seva dèria per l'aventura, armant un vaixell i emprant una nova professió que seria la de mercader.

Sibil·la va conviure en el confort i l'estima a casa del seu nebot Berenguer, amb contacte proper amb la seva mare i la filla Isabel, fent una vida de quasi reclusió i essent molt moderada i curosa en les converses, fins hi tot amb gent de confiança.

Tanmateix, la vida de Sibil·la va donar de nou un gir el 19 de maig de 1396, quan Joan I estava de cacera per les rodalies entre Torroella de Montgrí i Foixà, on hi va morir. Les especulacions de la seva mor i les seves causes són amplies, on hi figuren entre d'altres, com les de més de pes, la possibilitat que fos assassinat, però també que es tractes d'un accident durant la caceria.

Tots el fills de Joan I tinguts del matrimoni amb Mata d'Armanyac (1347 - 1378), com en la seva segona muller Violant de Bar (1365 - 1431), ja havien mor, i per tant, no tenia descendència directe, fet que va propicià que fos nomenat rei, el seu germà, conegut com Martí I, l'Humà o també el Vell.

Sepulcre de Joan I, el Caçador en el Monestir de Poblet

Al morí Joan I, la seva muller es retira o fou obligada a retirar-se a un convent, abandonant d'aquesta manera el Palau Reial; desapareixen així en pocs dies els dos enemics més acèrrims de Sibil·la de Fortià, ja que Maria de Luna, muller de Martí I, no tan sols la va perjudicar, sinó que la tenia en estima.

Aquests nou aires al palau i a la cort, van permetre que Sibil·la retornés en gran part a l'estil de vida que havia portat, tot plegat gràcies a la benevolència del rei Marti i de la seva dona Maria de Luna, que poc a poc la va anar introduint de nou a la cort, augmentant-li progressivament les pensions que rebia, ja que la nova vida li generava fortes despeses.

Entre aquestes despeses hi havia el lloguer de la nova casa que va llogar Sibil·la al costat del Palau Reial Menor, que per les noves relacions i propera a la cort li era més pràctic, deixant la residència a casa del seu nebot, ardiaca Berenguer Baturell.

En aquesta casa que havia llogat, finava Sibil·la de Fortià, reina consort del rei Pere IV, el Cerimoniós a l'edat de 56 anys el dijous 24 de novembre de 1406, segons les cròniques, en un dia fred i plujós.

Única imatge que es disposa i es creu és de Sibil.la de Fortià. Foren unes pintures murals situades en el Monestir de Santa Maria de Sixena (Vilanova de Sixena, Osca, Aragó), que foren extretes i avui es conserven en el Museu de Saragossa.

Els preparatius dels funerals foren llargs, ja que únicament l'exposició del seu cos per tal que la gent pogués dir-li el seu últim adéu van durar divuit dies. Finalment i després dels funerals amb rang d'estat, Sibil·la de Fortià va rebre sepultura al Convent de Sant Francesc d'Assis a Barcelona, avui inexistent ja que la comunitat es va dissoldre a l'any 1835, i fou enderrocat a l'any 1837; havia estat a prop de les drassanes del port.

Les sepultures reials existents en el convent, ja que era lloc d'enterrament reial i de l'alta noblesa, algunes foren saquejades i altres portades a la Catedral de Barcelona, per ésser dipositats totes les restes en saques, però anys després serien dipositades en dues urnes funeràries de marbre, sufragades per la reina Isabel II (1830 - 1904).

Les restes romangueren en Capella dels Màrtirs del claustre de la Seu barcelonina, fins que el 13 d'octubre de 1998, van ésser traslladades a l'interior de la Catedral de Barcelona, a prop de l'Alta Major, on es poden visitar en unes urnes esculpides pel escultor de Portbou, Frederic Marès.

Sobre Sibil·la de Fortià després de casi 600 anys de la seva mor, encara hi ha un tema on hi ha divergències. La reina consort sembla fou sebollida en la tomba buida de la capella de Sant Nicolau, on hi havia estat sepultat Alfons IV, el Benigne (1299 - 1336), despulles que havien estat traslladades a la Seu de Lleida.

Damunt la tomba s'hi va posar una magnifica escultura on hi havia la reina amb dos gossos, símbols de la fidelitat, aquesta part de la tomba, sembla que malgrat les destruccions es va salvar i fou dipositada en el Museu d'Art de Catalunya a Barcelona, en el seu moment.

Durant anys es va creure que pertanyia a la tomba de Sibil·la de Fortià, però estudis més recent, sembla que en realitat pertanyia a la tomba de Maria de Xipre (1279 - 1319), que fou la reina consort de Jaume II d'Aragó, el Just (1267 - 1327).

Els pro i contres, les parts positives i negatives, en resum sembla que el rei Pere IV, el Cerimoniós fou un gran rei i Sibil·la de Fortià, tot i venint de la petita noblesa, va saber situar-se en el seu lloc, perquè devia ésser una dona ferma i de caràcter, i alhora benèvola i altruista, molts empordanesos, segú que hi afegirien, que era una dona plena i amb caràcter, degut que fou una dona tocada per la tramuntana.

Apèndix i informació complementaria:
Marca Hispànica fou un territori de l'Imperi Carolingi que es va crear a finals del segle VIII en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan segle X però que no tingué mai estatus jurídic ni validesa política, ni va formar en sí mateix cap estat, sinó que els estats eren els propis comtats, que amb el anys esdevindria Catalunya. El Rei Pere, havia estat dubitatiu entre el papat de Roma i Avinyó, en canvi Sibil·la sempre es va declinar més per la cúria papal d'Avinyó, donant suport moltes vegades al Papa Luna quan era cardenal i a l'església partidària d'Avinyó en general. Aquest fet va comportar que el futur papa tingués amplia simpatia per Sibil·la, fins el punt que es podria dir que gràcies a les pressions i gestions del prelat major, la Sibil·la i el seu germà Bernat, van sortir ben parats de les acusacions i judici engegat contra seu per Joan I i la seva dona Violant de Bar, que els hi podia haver costat a vida. Pere II d'Aragó, el Catòlic (1177 - 1213) es casà amb Maria de Montpeller (1182 - 1213), i del matrimoni en van néixer dos fills, Jaume i Sança (1205 - 1206), el fill seria el futur rei Jaume I, el Conqueridor (1208 - 1276) Per les persones interessades, actualment només hi ha a les comarques gironines un scriptorium que amb caracter de museu es pot visitar i és a Ripoll (veure al Triangle Gironi: Ripoll) No es coneix amb exactitud la malaltia que patia el rei Pere IV, però pels documents i notes d'observació fetes de forma reiterada es parla de la seva coloració groguenca, és a dir, que quasi amb tota seguretat es tractava d'una icterícia, i per tant, d'una afecció hepàtica que tant podia ésser una hepatitis crònica, una cirrosis o una neoplàsia hepàtica (nota de Narasalus). Sibil·la durant les instruccions prèvies al judici, havia comentat a Fra Guillem de Guimerà, instructor del cas, que fou el mateix Pere IV al llit de mor, qui l'animà a marxar i posar a bon resguard la seva vida; quelcom que ella no va poder demostrar ja que en la cambra només hi eren ells dos. Cal fer esment que durant el regnat de Pere IV, el Cerimoniós, i concretament a l'any 1359 va rebre la configuració definitiva a partir d'un document fundacional, la creació de la Diputació del General del Principat de Catalunya, el que amb els anys seria breument coneguda com a Generalitat de Catalunya, i fou en les Corts reials de Cervera, quan Pere IV, el Cerimoniós les va convocar per tal d'obtenir diners per a suportar la guerra que l'enfrontava amb Pere I de Castella, conegut com el Cruel; en el episodi bèl·lic medieval conegut com la Guerres dels Peres. Els inicis de la creació d'aquest organisme, que fou progressiu, ja va tenir inicis amb Jaume I, peró va tenir el seu punt de partida real durant la celebració de les Corts de Montsó de 1289, que un cop constituïda al 1359 i durant els primers cinquanta anys del seu funcionament fou estrictament un organisme fiscal i financer, amb poder per a cobrar i gestionar el Drets del General o Generalitats, que era un tribut que demanava el rei, principalment per les despeses de guerres o altres afers d'estat. Quan es va crear la Diputació del General, aquest estava format per tres braços: l'eclesiàstic, el militar format per l'alta noblesa i el popular, aquest últim en representació de les ciutats i viles sota la sobirania del rei; fou el seu primer president, Berenguer de Cruïlles (1310 - 1362), en aquell moment bisbe de Girona.
+ Informació en pdf:
• Linajes de los Foces de Aragón • Intervenció arqueològica a la Casa Gran • La literatura francesa en la Corona de Aragón • La reginalidad medieval en la Península Ibérica	• Frontera mudéjar de la Corona de Aragón • Reina traspassada • Crédito, deuda y finanzas de la reina en la Corona de Aragón
+ Informació en webs:
• Llegendàrium • Sibil.la de Fortià (Wikiwand) • Dames, reines, abadesses: Grandes catalanas de la Edad Media	• Sibil.la, la reina plebea (video)
Bibliografia:
• SIBIL.LA DE FORTIÀ, Montserrat Via i Albert Tell, Edicions Curbet, Girona, 2008 • LA REINA SIBIL.LA DE FORTIÀ, Albert Boscolo, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1971 • SIBIL.LA LA PLEBEA QUE VA REGNAR, Joaquim Borrell, Columna Edicions, Barcelona, 2002 • SIBILA DE FORTIÁ, Figuras del pasado, Lorenzo Riber, Ediciones españolas, Madrid, 1944 (Desclasificat - Todocoleccion.net)

Escut

FORTIÀ EN XIFRES	idescat
	municat
GENTILICI	Fortianenc, fortianenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI	10,76 Km2
COMARCA	Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL	Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL	Figueres
BISBAT	Girona
CODI POSTAL	17469
MERCAT SETMANAL	No disposa de mercat setmanal
COORDENADES GPS	Latitud N 42.244154º - Longitud E 3.041399º
ALTITUD	8 metres
CIUTAT AGERMANADA	Terraube (França)
FESTA MAJOR ST.JULIÀ i STA.BASILISSA	Gener
FESTA MAJOR DE SANT CELS	Juliol
DUATLÓ RURAL	Juny
MOSTRA CATIFES DE CORPUS	Juny
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT	web

El temps a Fortià MeteoCat Trànsit

	Bibliografia
	• FORTIÀ, Erika Serna i Joan Serra - Quaderns Revista de Girona. Diputació de Girona, 2003 • SIBIL.LA DE FORTIÀ, Montserrat Via i Albert Tell - Edicions Curbet, Girona, 2008 • LA REINA SIBIL.LA DE FORTIÀ, Albert Boscolo - Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1971 • 1909 - 2019: EL FUTBOL A FORTIÀ, UNA HISTÒRIA INTERMITENT, Ajuntament de Fprtià, 2019 • SIBIL.LA, LA PLEBEA QUE VA REGNAR, Joaquim Borrell - Columna Edicions, Barcelona, 2002
	Escrits i Documents relacionats
	La Casa del Delme de Fortià (Elvis Mallorquí i Garcia)
	Internet
	Joves de Fortià Escola Teresa de Pallejà - AMPA
	Canals de ràdio i TV local
	Empordà TV Ràdio Capital de l'Empordà
	Premsa comarcal i local, Revistes i Publicacions
	Empordà Revista La Sibil.la (web ajuntament) Hora Nova Viu Empordà
	Plànols i Mapes
	Fortià